diumenge, 18 d'abril de 2021

Biografías: D

Totes | A B C D E F G H I J K L M N Ñ O P Q R S T U V W Y Z
Per a accedir a la Biografia completa fes clic sobre el nom.

Cos
DESPUIG, Ausiàs (1423-1483)

El llinatge d’els Despuig va ser un dels més importants de Xàtiva junt als Borja i Bellvís. Al menys, des de mitjan segle XIV està documentada la seua presència a la ciutat, on ocuparen durant el segle XV quasi tots els càrrecs municipals, fonamentalment el de batle.

Ausiàs Despuig fou fill de Bernat Despuig, batle de Xàtiva (1452-1462) i nebot de Lluís Despuig, mestre de l’Orde de Montesa (1453-1482) i virrei de València.

Estudià en la Universitat de Bolònia, igual que Roderic de Borja i Lluís Joan del Milà i Borja. Mantingué estretes relacions amb la cort napolitana del rei Alfons el Magnànim i amb Alfons de Borja, futur papa Calixt III.

En 1458, als 35 anys, fou nomenat arquebisbe de Monreale, en Sicília. En 1462 actuà com a testimoni, en Madrid, en la concòrdia entre les corones d’Aragó i Castella. En 1473, el papa Sixt IV el nomenà cardenal del títol de Santa Sabina i l’envià com a legat papal davant l’emperador Frederic III d’Alemanya i la Dieta de Frankfurt.

Fou governador de Roma i, fins a la seua mort, un dels col•laboradors més íntims de Roderic de Borja, vicecanceller de l’Església, i, anys més tard, papa Alexandre VI.

Morí en 1483, a l’edat de 60 anys. Les seues despulles mortals reposen a la Basílica de Santa Sabina de Roma, a la paret lateral de la nau esquerra, junt al presbiteri, en un elegant i senzill sepulcre de marbre blanc, amb una inscripció que comença amb les paraules: “A Ausiàs, el valencià, el xativenc, cardenal de Monreale, de la noble família dels Despuig, de santa vida…”.

DESPUIG, Lluís (1410?-1482)

Els Despuig foren uns dels llinatges més il·lustres de Xàtiva: Lluís Despuig va ser fill de Bernat Despuig, batle de Xàtiva i ambaixador del rei Martí I l'Humà davant el papa; Ausiàs Despuig, nebot de Lluís, fou arquebisbe de Montreal, a Sicília (1458-1483), i cardenal, i un altre nebot, anomenat també Bernat Despuig, va ser, com ell, mestre de l'Orde militar de Montesa.

Serví el rei Alfons V el Magnànim (1396-1458), intervenint valerosament en la conquesta de Nàpols (1442), que passà a formar part aleshores de la Corona d'Aragó. Persona de la seua confiança, prudent i hàbil negociador, fou ambaixador del Magnànim a Castella, repúbliques italianes i en la cort dels papes Nicolau V i del xativí Calixt III, i, amb rei Joan II, embaixador en França i en la cort del papa Sixt IV.

Membre de l'Orde militar de Montesa, fou nomenat Mestre d'ella en 1453, institució que dirigí durant 29 anys, fins a la seua mort (1482). Seguint la tradició d'estreta relació i fidelitat entre l'Orde i la monarquia aragonesa, Lluís Despuig recolçà incondicionalment el rei Joan II durant la guerra civil que assolà Catalunya (1462-1472), on novament es distingí com un excel·lente militar.

El seu valor i inteligència en la guerra, la lleialtat amb la monarquia, la experiència i prudència en la política, i la seua integritat humana feren d'ell una persona de gran reputació i crèdit, estimada i respectada per monarques i papes. El rei Joan II el premià nomenant-lo virrei i capità general del regne de València (1472-1478).

Cultivà i protegí la poesia. I el seu nom anirà per sempre unit a la història de la impremta espanyola, doncs, sent virrei de València, convocà un certamen poètic (1474) en honor de la Verge, poesies que que després foren impreses, convertint-se en la primera obra literària impresa en Espanya: Les trobes en lahors de la Verge Maria (València: Lambert Palmart, 1474). Xàtiva queda unida a aquest incunable espanyol, no sols en la figura de Lluís Despuig, sinó també en la de altres tres xativins, que participaren en el certamen, d'un total de quaranta: el famós metge Lluís Alcanyís; Pere Alcanyís, també metge, i Joan del Bosch, ciutadà de Xàtiva.