divendres, 24 de setembre de 2021

Biografías: F

Totes | A B C D E F G H I J K L M N Ñ O P Q R S T U V W Y Z
Per a accedir a la Biografia completa fes clic sobre el nom.

Cos
FERRERES SOLER, Luis (1852-1926)

Va nàixer a Xàtiva el 19 de juny de 1852 al número 1 del carrer Sant Vicent. Estudià dibuix a l’Escola de Belles Arts de València, i en 1871 va accedir a l’Escola d’Arquitectura de Madrid, obtenint el títol en 1875. La seua trajectòria professional la va començar al costat de Francisco Jareño, treballant a les obres de la Biblioteca i Museu nacionals. En 1881 va ser nomenat arquitecte de l’Ajuntament de València.
Obres seues a Xàtiva són la finalització de la Col•legiata, de la qual va ser l’últim director de la fàbrica, entre 1903 i 1922; la capella del cementeri municipal —començada per fra Vicent Cuenca y Pardo, encara que modificant substancialment el projecte inicial— i el sepulcre de José Espejo, i els pedestals dels monuments dedicats al pintor Josep de Ribera i al papa Calixt III. És autor, així mateix, de l’Escorxador Municipal i Teatre Russafa, en València; l’Hospital d’Alginet, i plans d’eixample de València i Gandia.
Va ser acadèmic i consiliari de la Reial Academia de Belles Arts de Sant Carles de València. Va morir el 31 de decembre de 1926.

FRANCO, Francisco (S. XVI)

Desconeguem les dades de naixement i mort d'aquest metge. L'erudit i bibliògraf Nicolás Antonio, en la seua obra Biblioteca Hispana (1672-1696), ens diu que va nàixer a la nostra ciutat. Estudià medicina a la Universitat d'Alcalá de Henares, on exercí la docència fins a 1543. Posteriorment fou metge de cambra del rei Joan III de Portugal i professor en la Universitat de Coimbra. Després de viatjar per Europa, fixà finalment la seua residència a Sevilla, on obtingué la primera càtedra de Medicina, obtenint una gran reputació professional. Allí, després de moltes relectures i correccions publicà dues obres: Libro de las enfermedades contagiosas i Tractado de la nieve y del uso della, obres de cotitzada raresa.

Cal assenyalar en els seus escrits una gran prudència, capacitat d'observació, independència de criteri (front al costum de sagnar un malalt, la pràctica de subministrar-li abundant i bon menjar) i suggestiu sentit de l'humor (front al remei d'ungüents per evitar la pesta, la pràctica de fugir "y no muy cerca, sino lexos"). Són de gran interés en les seues obres les nombroses anècdotes i observacions tretes de la seua pròpia experiència.