diumenge, 26 de juny de 2022

Biografías: M

Totes | A B C D E F G H I J K L M N Ñ O P Q R S T U V W Y Z
Per a accedir a la Biografia completa fes clic sobre el nom.

Cos
MILÀ I BORJA, Lluís Joan del (1432-1507?)

Va nàixer en 1432, fill de Joan del Milà i Caterina Borja, germana d’Alfons de Borja, futur papa Calixt III.

Els Milà, igual que els Borja, van ser una família de ciutadans documentada en Xàtiva, al menys, des del segle XIV. A mitjan segle XV apareixen ja com a cavallers, ocupant càrrecs a la ciutat i a l’entorn d’Alfons el Magnànim i Alfons de Borja. És així com les rendes eclesiàstiques i la influència política seran la base del seu ascens social, igual que els seus parents Borja.

En 1447, als 15 anys, fou nomenat canonge de la Col•legiata de Xàtiva, i en 1450, degà. En 1455 fou designat bisbe de Sogorb-Albarrasí pel seu oncle, el nou papa Calixt III. Eixe mateix any estava ja a Roma, i poc després era enviat per aquest a Bolònia, on estudià Dret junt al seu cosí germà Roderic, futur papa Alexandre VI. El 1456 fou nomenat cardenal amb el títol dels Quatre Sants Coronats, el mateix que havia dut el propi papa. Quan morí Calixt III (1458), tornà a la seua diòcesi de Sogorb. I més tard, el nou pontífex, Pius II, el traslladà al bisbat de Lleida.

Fou proverbial la riquesa del cardenal Milà, fet que li va permetre comprar, en 1471, la baronia d’Albaida, que el rei Joan II elevà poc després a condat.

De les seues relacions amb Angelina Ram, tingué diversos fills, un dels quals, Jaume del Milà, casà amb Elionor d’Aragó, iniciant així la línia dels Milà d’Aragó, condes d’Albaida en un primer moment i, més tard, ducs.

Morí el 1507 (1510 segons altres fonts) al seu senyoriu de Bèlgida i fou soterrat al monestir dominic de Santa Anna d’Albaida.

MILÀ, Lluís (1500?-1561?)

No sabem amb certesa si va nàixer a la nostra ciutat o a València; tampoc la data exacta de naixement, al voltant de 1500. Però sí és segura la seua ascendència xativina: el seu avi, Joan del Milà, casà amb Isabel Lucrècia Llanzol i Borja, neboda d'Alexandre VI.

Va pertànyer al grup d'artistes protegits de la cort de Germana de Foix, virreina de València, i Ferran d'Aragó, duc de Calàbria, en l'època de major esplendor econòmic i cultural de València: el primer terç del segle XVI. Amb gràcia i enginy ens descriu els costums i jocs de les festes d'aquesta cort en les seues dues obres literàries: El cortesano i Libro de motes de damas y caballeros, intitulado El juego de mandar (1530).

Tant insigne instrumentista com compositor, escrigué també l'obra Libro de música de vihuela de mano, intitulado El Maestro, composta de fantasies, pavanes, nadales i sonets amb acompanyament vocal i viola de mà (instrument de gran consideració dins l'alta societat de l'època). Amb gran mestria i art, la polifonia arriba a la màxima expressió, i el contrapunt a la seua plenitut: les veus manquen de tons dominants, i les melodies i acords oscil·len, flexibles i lliures, al voltant d'una nota central.

MORCILLO Y OLALLA, Juan (1828-1908)

Va nàixer a Montealegre del Castillo (Albacete) el dia 23 de juny de 1828, fill del veterinari Luis Morcillo. En 1846 va ingressar a l'Escola Veterinària de Madrid, on va obtenir en 1851 el títol de veterinari de primera classe, sent l'alumne més brillant i amb millor expedient acadèmic de l'escola madrilenya (excel•lent en totes les assignatures de la carrera).
En 1852 es va traslladar a Xàtiva, on va desenrotllar íntegrament la seua activitat professional (subdelegat de Veterinària i primer Inspector de Carns i Peixos) fins a la seua mort, el 12 de novembre de 1908, als 81 anys.
La importància de Morcillo y Olalla —per la qual ha quedat incorporat al patrimoni de la cultura mundial— es fonamenta en ser el primer investigador del món que va implantar sobre bases científiques la vigilància sanitària dels aliments amb destinació al consum humà per mitjà de la inspecció veterinària.
A més del seu càrrec de «veedor de carnes y pescados», va exercir així mateix una gran activitat medicoquirúrgica i va practicar el ferrat amb el virtuosisme de qui, com ell, dominava aquest art des de la seua infantesa. El seu enorme treball d'investigació el va desenvolupar a la nostra ciutat, sent el perfecte exemple del científic espanyol laboriós i autodidacta.
Entre les seues obres, d'obligada referència durant molts anys, cal destacar: Guía del veterinario inspector, o sea, policía sanitaria veterinaria aplicada a las casas-matadero (1858), amb diverses edicions, ampliades (la Biblioteca Municipal compta amb un exemplar de la 3.ª ed., impresa per Blai Bellver en 1882), i (1902). A més de les seues obres sobre higiene i inspecció dels aliments, Morcillo y Olalla va investigar i escriure 4000 folis sobre zootècnia dedicats als cavalls, centre de la seua activitat clínica veterinària(Hipografía 1899), en la qual va ser considerat màxim especialista en la matèria.
Altres aspectes seus d'interés van ser: la seua faceta de bibliòfil, doncs va tenir una magnífica biblioteca d'alta erudició, que li va permetre escriure des de Xàtiva la seua Bibliografía veterinaria española; la seua activitat com a publicista, col•laborador en totes les revistes professionals que es publicaven a Espanya; i el seu interés associatiu, membre de totes les societats i acadèmies que es van fundar a Espanya i d'algunes estrangeres (medalla d'or de l'Acadèmia Central de Veterinària Espanyola i medalla Bouley de la Societat de Medicina Veterinària Pràctica de París) i president d'Honor del Col•legi Oficial de Veterinaris de València (1903) i de la Primera Assemblea Nacional Veterinària (1904).
Amb motiu del centenari del seu naixement (1928), els veterinaris espanyols li van oferir un merescut i sentit homenatge pòstum, actes que es van celebrar el dia 8 de desembre de 1929. En el matí d'aquest dia va ser col•locada una làpida commemorativa en la façana de l'Escorxador Municipal amb la llegenda següent: «Los veterinarios españoles a don Juan Morcillo y Olalla, creador del Servicio de Inspección de Carnes. Con él dio porvenir a su clase, garantía a la salud pública y nombre a la sa patria». Per la vesprada es va realitzar a l'Ajuntament una sessió apologètica al seu honor, en la qual es va sol•licitar per a ell el seu nomenament com a fill adoptiu de la ciutat i la retolació d'un carrer amb el seu nom, petició novament formulada pel món veterinari en 2008, en complir-se el primer centenari de la seua mort, per tal de reivindicar la figura d'un dels científics més insignes de la segona meitat del segle XIX a Espanya, xativí d'adopció.