Biografías: M
Totes | A B C D E F G H I J K L M N Ñ O P Q R S T U V W Y Z
Per a accedir a la Biografia completa fes clic sobre el nom.
Cos | |
---|---|
MILÀ I BORJA, Lluís Joan del (1432-1507?) |
Va nàixer en 1432, fill de Joan del Milà i Caterina Borja, germana d’Alfons de Borja, futur papa Calixt III. Els Milà, igual que els Borja, van ser una família de ciutadans documentada en Xàtiva, al menys, des del segle XIV. A mitjan segle XV apareixen ja com a cavallers, ocupant càrrecs a la ciutat i a l’entorn d’Alfons el Magnànim i Alfons de Borja. És així com les rendes eclesiàstiques i la influència política seran la base del seu ascens social, igual que els seus parents Borja. En 1447, als 15 anys, fou nomenat canonge de la Col•legiata de Xàtiva, i en 1450, degà. En 1455 fou designat bisbe de Sogorb-Albarrasí pel seu oncle, el nou papa Calixt III. Eixe mateix any estava ja a Roma, i poc després era enviat per aquest a Bolònia, on estudià Dret junt al seu cosí germà Roderic, futur papa Alexandre VI. El 1456 fou nomenat cardenal amb el títol dels Quatre Sants Coronats, el mateix que havia dut el propi papa. Quan morí Calixt III (1458), tornà a la seua diòcesi de Sogorb. I més tard, el nou pontífex, Pius II, el traslladà al bisbat de Lleida. Fou proverbial la riquesa del cardenal Milà, fet que li va permetre comprar, en 1471, la baronia d’Albaida, que el rei Joan II elevà poc després a condat. De les seues relacions amb Angelina Ram, tingué diversos fills, un dels quals, Jaume del Milà, casà amb Elionor d’Aragó, iniciant així la línia dels Milà d’Aragó, condes d’Albaida en un primer moment i, més tard, ducs. Morí el 1507 (1510 segons altres fonts) al seu senyoriu de Bèlgida i fou soterrat al monestir dominic de Santa Anna d’Albaida. |
MILÀ, Lluís (1500?-1561?) |
No sabem amb certesa si va nàixer a la nostra ciutat o a València; tampoc la data exacta de naixement, al voltant de 1500. Però sí és segura la seua ascendència xativina: el seu avi, Joan del Milà, casà amb Isabel Lucrècia Llanzol i Borja, neboda d'Alexandre VI. Va pertànyer al grup d'artistes protegits de la cort de Germana de Foix, virreina de València, i Ferran d'Aragó, duc de Calàbria, en l'època de major esplendor econòmic i cultural de València: el primer terç del segle XVI. Amb gràcia i enginy ens descriu els costums i jocs de les festes d'aquesta cort en les seues dues obres literàries: El cortesano i Libro de motes de damas y caballeros, intitulado El juego de mandar (1530). Tant insigne instrumentista com compositor, escrigué també l'obra Libro de música de vihuela de mano, intitulado El Maestro, composta de fantasies, pavanes, nadales i sonets amb acompanyament vocal i viola de mà (instrument de gran consideració dins l'alta societat de l'època). Amb gran mestria i art, la polifonia arriba a la màxima expressió, i el contrapunt a la seua plenitut: les veus manquen de tons dominants, i les melodies i acords oscil·len, flexibles i lliures, al voltant d'una nota central. |
MORCILLO Y OLALLA, Juan (1828-1908) |
Va nàixer a Montealegre del Castillo (Albacete) el dia 23 de juny de 1828, fill del veterinari Luis Morcillo. En 1846 va ingressar a l'Escola Veterinària de Madrid, on va obtenir en 1851 el títol de veterinari de primera classe, sent l'alumne més brillant i amb millor expedient acadèmic de l'escola madrilenya (excel•lent en totes les assignatures de la carrera). |