divendres, 24 de setembre de 2021

Biografías: P

Totes | A B C D E F G H I J K L M N Ñ O P Q R S T U V W Y Z
Per a accedir a la Biografia completa fes clic sobre el nom.

Cos
PASCUAL Y BELTRÁN, Ventura (1873-1953)

Va nàixer el 21 de març de 1873. Estudià batxillerat al col•legi dels jesuïtes de València, ciutat on obtingué posteriorment el títol de mestre, professió que exercí al llarg de la seua vida.

La seua vessant biogràfica de major interés per als xativins és la d’estudiós i divulgador de temes locals —a l’igual que els seus coetanis Carlos Sarthou, Gonzalo Viñes o José Chocomeli—, encara que va tenir també altres centres d’interés com la poesia i l’ús del valencià (fou premiat als Jocs Florals de lo Rat Penat de 1906 i 1908).

La seua obra està marcada per un fort compromís religiós, paral•lel al de Viñes, amb el qual col•laborà, al setmanari El Obrero Setabense. Semanario de Propaganda Católico-Social.

Als anys vint entrà en contacte amb el grup d’historiadors de València i començà a publicar en diferents revistes. Fou director del Centre de Cultura Valenciana —del qual va ser també bibliotecari—, destacat impulsor del Centre d’Estudis Borjans —tema en el què mostrà una gran predilecció— i membre de la Institución de Estudios Setabenses.

Entre la seua obra historiogràfica cal assenyalar nombrosos articles en publicacions com el Boletín de la Real Academia de la Historia, Archivo de Arte Valenciano, Anales del Centro de Cultura Valenciana, Saitabi, El Obrero Setabense, Játiva Libro de Feria, etc.

Entre els seus estudis monogràfics cal destacar: El valenciano en la escuela y en la vida social (1918), < em>El turista en Játiva (1921), Curiosidades setabenses (1924-1925), El inventor de la taquigrafía española y de la pluma estilográfica, Francisco de Paula Martí. Su vida y su obra (1926) i, sobre tot, la seua obra cabdalJátiva biográfica (1931).

Cal recordar a Ventura Pascual com una persona modesta i de gran erudició, al qual la historiografia local li deu molt. Xàtiva té dedicada a la seua memòria el carrer on s’emplacen les vivendes de Sant Feliu, davant del Col•legi Martínez Bellver.

PINTOR, Pere (1420-1503)

D'origen judeoconvers, estudià medicina en la Universitat de Lleida. Exercí amb prestigi en València, arribant a ser examinador de metges i professor de cirurgia.

Fou metge de Roderic de Borja, al que acompanyà a Roma, igual que Gaspar de Torrella (1452-1520), quan fou designat papa, lliurant-se, així, de la repressió que patiren els conversos d'origen judeu a començaments del segle XVI -com Lluís Alcanyís.

Publicà dues obres: Aggregator sententiarum doctorum omnium de preservatione et curatione pestilentiae (Roma, 1499), sobre l’epidèmia (tifus) que assolà Roma en 1493, interpretant-la en termes astrològics. Major importància tingué l'altra: De morbo foedo et occulto his temporibus affligente (1500), considerada una de les principals fonts i més precises descripcions de la malaltia de la sífilis. L'edició original, un quadern en quart, està impresa en caracters gòtics, 44 pàgines en vint-i-dos capítols, precedits d'una introducció i un breu discurs dirigit a Alexandre VI.

Morí a la Ciutat Eterna en 1503.

PORTELL, Josep (1692-1756)

Naixqué a Xàtiva en 1692. Inicià la seua formació musical a la Col•legiata de la mà del mestre de capella Francisco Zacarías Juan.
Marxà a Roma en 1721, on estudià amb Girolamo Michelangelo Chiti, mestre de capella de l'església de Sant Joan de Letran. En 1727 passà a ser mestre de capella de Santa Maria in Trastevere, i en 1728 passà a ser-ho de la Col•legiata de la nostra ciutat, fins a la seua mort, en 1756.
La seua tasca a Xàtiva va estar molt lligada a refer la capella de música de la Seu —molt debilitada per les conseqüències de la Guerra de Successió—, així com a la composició musical.
L'arxiu de la Col•legiata conserva un motet (O vere Deus), rogativa en record del terratrèmol que assolà la ciutat en 1748. A Roma es conserven nombroses obres seues d'estil galant i festiu.