divendres, 24 de setembre de 2021

Biografías: T

Totes | A B C D E F G H I J K L M N Ñ O P Q R S T U V W Y Z
Per a accedir a la Biografia completa fes clic sobre el nom.

Cos
TÁRREGA Y SALVADOR, Juan (s. XVII-XVIII)

Desconeixem les dates de naixement i mort d’aquest noble xativí, però sabem quina va ser la seua casa pairal, que estigué al carrer Montcada, front al Monestir de Santa Clara. El nou edifici que hui la reemplaza així ho testimonia amb una reproducció de l’escut nobiliari dels Tàrrega a la façana, l’original del qual es conserva al Museo de l’Almodí.

El nom de Joan Tàrrega està lligat al de la Guerra de Successió en terres valencianes. Capità de milícies de cavalleria, fou un dels més fidels seguidors de l’arxiduc Carles d’Àustria, antagonista de Felip V durant aquesta guerra (1701-1714).

Junt amb el coronel Rafael Nebot, dirigí en Nadal de 1705 les tropes que asetjaren Xàtiva, aleshores borbònica, i aconseguí la presa de la ciutat després de la rendició del governador Rocafull. En gener de 1706, l’arxiduc Carles el nomenà governador de la ciutat i alcaid del castell. Participà, així mateix, en la incorporació d’Alzira i Dénia a la causa austracista.

Dels seus darrers anys sols coneixem la seua dissort. El prevere Isidre Planes al seu Diari ens diu que, en maig de 1714, fou empresonat a València a les Torres de Serrans, i en setembre de 1718 fou portat pres al Castell de Pamplona.

TORRELLA, Ferrer (S. XV)

Els Torrella estan documentats en Xàtiva des del segle XIV, donant nom a una de les alqueries senyoriu del llinatge, Torrella.

En un document de 4 de desembre de 1442 queda registrada una venda de terres per part de Bernat Torrella, mercader i ciutadà de Xàtiva, a Ferrer Torrella, mestre en medicina en la nostra ciutat. D'aquest sols sabem que estudià en Montpeller i que en 1442 practicava la medicina a Xàtiva. Sembla que ell i la seua esposa, Isabel, es traslladaren a València on probablement van nàixer els seus fills Gaspar, Jeroni i Ausiàs, tots tres també metges, especialment reconeguts els dos primers.

Junt als Torrella, Xàtiva comptà en eixe temps amb altres dues famílies molt destacades de la medicina valenciana: els Pintor i els Alcanyís.

TORRELLA, Gaspar (1452-1520)

Va ser fill del metge Ferrer Torrella, documentat a la nostra ciutat en 1442, però no és segur el seu naixement a la nostra ciutat.
Estudià medicina en les universitats de Siena i Pisa i es doctorà a Roma (1481), sent també un notable matemàtic i gran coneixedor de teologia i ciències humanístiques. A l'igual que els seus germans Jeroni i Ausiàs, i el xativenc Pere Pintor, fou metge de Roderic de Borja, al què acompanyà a Roma quan fou nomenat papa.
Alexandre VI (1492-1503) el va recompensar amb oficis i prebendes, entre elles la del bisbat de Santa Justa, a Sardenya (1494). Formà part del seu seguici, assistint a molts cardenals i familiars del papa, com el també xativenc Bartomeu Martí o la seua filla Lucrècia Borja.
L'1 de maig de 1498 fou nomenat bibliotecari de la Vaticana, càrrec que exercí fins a 1500, substituint en ell al també xativí Pere Garcia, primer bibliotecari i posterior bisbe de Barcelona.
A la mort d'Alexandre VI continuà sent metge personal de Pius III (1503) i Juli II (1503-1513), desenvolupant càrrecs curials durant el pontificat d'aquest.
Coneixem d'ell cinc llibres de medicina —la majoria dedicats al tractament de la sífilis i la pesta— a destacar: Tractatus cum consiliis contra pudendagram seu morbum gallicum (Roma, 1497), Dialogus de dolore cum tractatus de ulceribus in pudendagra evenire solitis (Roma, 1500) i Consilium de peste (Roma, 1504). Junt a Lluís Alcanyís i Pere Pintor és una de les principals figures de la medicina valenciana del segle XV.

TORRELLA, Jeroni (s. XV-1512?)

És orïund de Xàtiva, fill del metge Ferrer Torrella, documentat a Xàtiva en 1442, que probablement es traslladà a València, on tal vegada van nàixer ell i els seus germans Gaspar i Ausiàs, també metges, especialment reconegut el primer.
Estudià medicina en València i Siena, on es doctorà. Fou metge de Ferran II el Catòlic i de sa germana, Joana de Nàpols; examinador de la Universitat de València (1502), i un dels primers catedràtics de Medicina (1505-1507), poc després de que fóra separat de la càtedra el xativí Lluís Alcanyís, cremat a la foguera en ser acusat de judaisme.
Entre les seues obres cal destacar: De motu coelorum. Opus praeclarum de imaginibus astrologicis non solum medicis verum etiam litteratis utile ac amenissimum (1496), De fluxu et reflexu maris, i Opusculum pro astrologia adversus comitem de concordia mirandulanum.
Morí al voltant de 1512.

TROBAT, Joan Baptista (1633?-1701)

Nascut a Xàtiva, però en data incerta (1633?, 1635? 1637?). Estudià jurisprudència a la Universitat de Salamanca, venint després a València, on va rebre el grau de doctor en lleis en aquesta universitat. Va casar amb Leonarda Gracián i tingué dues filles: Joana Baptista i sor Gertrudis, religiosa del convent de Santa Clara.

En 1681 i 1684 fou conseller jurista, i en 1685 fou nomenat “savi en plaça”. En 1687 obtingué la càtedra de Decretals, jubilant-se en 1689 amb honors.

La seua obra més important fou De effectibus immemorialis praescripctionis et consuetudinis (València: Francisco Mestre, 1690), un dels exemplars més antics existents a la Biblioteca Municipal de Xàtiva (fou trobat en una paperera per Carlos Sarthou en 1937). En 1700, també en tamany foli, va ser publicada una segona part de l'obra, impresa per Jaime Bordazar. Morí en sa casa, al carrer Carabasses de València, el 14 de març de 1701.