Va cursar estudis de Medicina a la Universitat de València. Marxà a Madrid, on va ingressar en l'Institut Rubio i posteriorment va realitzar el doctorat. Va ser deixeble de Ramón y Cajal, en el laboratori del qual va descobrir el microorganisme de la placenta prèvia.
Per malaltia del seu pare —el doctor Vicente Blasco— i a petició seua, va abandonar una prometedora carrera investigadora i va tornar a Xàtiva, on va assumir la nombrosa clientela del seu pare. Va ser nomenat metge titular del segon districte de la ciutat i, més tard, entre 1909 i 1919, director de l'hospital municipal, així com subdelegat de Medicina en el districte, inspector municipal de Sanitat i metge auxiliar militar. Al llarg d'aquest temps va exercir una incansable i desinteressada labor, arribant a pagar fins i tot material quirúrgic de l'hospital, que, sota la seua direcció, es va convertir en un dels millors de la província.
Va morir el 19 d'abril de 1919, amb tan sols 42 anys, víctima d'una infecció vírica produïda per contagi en tallar-se amb el bisturí amb el qual va operar un pacient. La manifestació de dol a la ciutat va ser absoluta, sobretot per part de la ciutadania més pobra. Pels seus mèrits professionals i humans, l'Ajuntament va acordar donar el nom de Doctor Blasco Soto al carrer situat entre l'actual plaça de la Trinitat i el carrer Sant Pere, hui denominat l’Àngel. En l'actualitat, el seu nom retola un carrer allunyat del casc històric en el qual va exercir la seua labor, al costat del carrer Gonzalo Viñes i d’altres també incomprensiblement desplaçats: Blai Bellver i Poeta Chocomeli.
En 1931, la vídua del doctor Francisco Blasco Soto (Adela Soldevila) va donar a l'Hospital Municipal la seua biblioteca mèdica, una excel·lent col·lecció integrada per 881 volums. Part d'ella (221 v.) integra, des de 1985, una de les seccions especials del Fons Antic de la Biblioteca Municipal de Xàtiva. En alguns d'aquests llibres es poden veure encara les seues anotacions, les seues inicials o la seua signatura.

Tecla de Borja, filla de Jofré de Borja i Isabel de Borja, va ser germana de Roderic de Borja (Alexandre VI) i neboda de Calixt III.

No hi ha certesa del seu lloc de naixement. Algunes fonts el situen a Gandia, altres a Xàtiva. El ben cert és que el seu germà Roderic sí va nàixer a Xàtiva; sa mare, Isabel de Borja, va viure en ella fins a la mort del seu marit (1437), i el ducat de Gandia no va passar a mans dels Borja fins a 1485.Va casar amb Vidal de Vilanova, senyor de Pego i Murla, del qual es quedà vídua i sense fills.

Miquel Batllori afirma (La família Borja, 1994, v. 4, p. 23) que Tecla li semblà molt a sa mare —dona decidida, sàvia administradora dels seus béns i prudent regent de la seua baronia de la Torre de Canals— i que «a més a més, fou la persona més culta de la família Borja: En un temps en què a tota la corona catalano-aragonesa convivien lluites feudals i la lenta difusió de l’Humanisme, Tecla de Borja era afeccionada a la poesia. Se’n conserva una, prou delicada, en resposta als versos que li foren adreçats ni més ni menys per Ausiàs Marc, secretari del duc reial de Gandia, la seva ciutat nadiua, que més endavant havia de passar a mans dels Borja».

Aquesta jove i intel·ligent dona i notable poetessa morí el 29 d’agost de 1459 a València, víctima de la pesta negra.