diumenge, 18 d'abril de 2021

Biografies de xativins il·lustres

Totes | A B C D E F G H I J K L M N Ñ O P Q R S T U V W Y Z
Per a accedir a la Biografia completa fes clic sobre el nom.

Cos
TORRELLA, Jeroni (s. XV-1512?)

És orïund de Xàtiva, fill del metge Ferrer Torrella, documentat a Xàtiva en 1442, que probablement es traslladà a València, on tal vegada van nàixer ell i els seus germans Gaspar i Ausiàs, també metges, especialment reconegut el primer.
Estudià medicina en València i Siena, on es doctorà. Fou metge de Ferran II el Catòlic i de sa germana, Joana de Nàpols; examinador de la Universitat de València (1502), i un dels primers catedràtics de Medicina (1505-1507), poc després de que fóra separat de la càtedra el xativí Lluís Alcanyís, cremat a la foguera en ser acusat de judaisme.
Entre les seues obres cal destacar: De motu coelorum. Opus praeclarum de imaginibus astrologicis non solum medicis verum etiam litteratis utile ac amenissimum (1496), De fluxu et reflexu maris, i Opusculum pro astrologia adversus comitem de concordia mirandulanum.
Morí al voltant de 1512.

TROBAT, Joan Baptista (1633?-1701)

Nascut a Xàtiva, però en data incerta (1633?, 1635? 1637?). Estudià jurisprudència a la Universitat de Salamanca, venint després a València, on va rebre el grau de doctor en lleis en aquesta universitat. Va casar amb Leonarda Gracián i tingué dues filles: Joana Baptista i sor Gertrudis, religiosa del convent de Santa Clara.

En 1681 i 1684 fou conseller jurista, i en 1685 fou nomenat “savi en plaça”. En 1687 obtingué la càtedra de Decretals, jubilant-se en 1689 amb honors.

La seua obra més important fou De effectibus immemorialis praescripctionis et consuetudinis (València: Francisco Mestre, 1690), un dels exemplars més antics existents a la Biblioteca Municipal de Xàtiva (fou trobat en una paperera per Carlos Sarthou en 1937). En 1700, també en tamany foli, va ser publicada una segona part de l'obra, impresa per Jaime Bordazar. Morí en sa casa, al carrer Carabasses de València, el 14 de març de 1701.

URIÓS, Saturnino (1843-1916)

Nasqué el dia 12 de novembre de 1843, fill de pare barber. Va ser ordenat sacerdot en 1868 i el seu primer destí va ser de coadjutor a Alberic. En 1869 passà a València com a capellà de l'Hospital Provincial, càrrec que desenvolupà fins a 1870, en què marxà a França per a ingressar a la Companyia de Jesús (en eixos anys desterrada d'Espanya per la Revolució de 1868). En 1874, i després del noviciat, marxà a Manila, on fou destinat a les missions de l'illa de Mindanao, des d'on exercí un actiu apostolat durant 42 anys. L'amor per la seua terra queda patent en el nom que donà als pobles que va fundar: Nieves —en honor a la Mare de Déu de la Seu—, Játiva, Novelé, Alcira, Gandía, etc. La seua activitat en eixos anys fou incansable.

La millora del nivell cultural de les persones que s'acollien a les seues fundacions fou una constant al llarg de la seua vida. Així, va crear escoles parroquials, prenent part activa en elles i aprenent les diferents llengües autòctones, a les quals traduí obres piadoses. Escriguí una abundant correspondència, publicada en deu volums: Cartas de los PP. de la Compañía de Jesús de la Misión de Filipinas. En 2005, l'Ajuntament de Xàtiva patrocinà l'edició del llibre Padre Urios S.J. (1843-1916). Misionero valenciano, filipino universal, amb un estudi biogràfic realitzat per Vicent Ribes Iborra i el dietari Diario de Játiva, que recull el dur dia a dia dels habitants de la missió.

La seua mort, ocorreguda el 27 d'octubre de 1916, va ser una autèntica manifestació de dol. Les pròpies autoritats filipines, a pesar del clima antiespanyol propi dels anys posteriors a la independència, li concedí el títol de «benefactor d'Agusan».

VEANA, Macià (1656-1705)

També conegut com Matías Juan Veana o Matías Juan de Veana.
Va ser el mestre de capella amb més fama i prestigi musical que va ostentar aquest càrrec en la Col•legiata de Xàtiva, que comptà fins al segle XX amb una organització musical equiparable a la de catedrals com Cartagena, Oriola, Sogorb o Tarragona, com corresponia a la «segona ciutat del regne» i a les seues aspiracions de ser seu episcopal.
Va nàixer a la nostra ciutat en 1656 i inicià la seua formació musical amb Aniceto Baylón, mestre de capella de la Col•legiata entre 1664 i 1677. En aquesta data apareix ja com a mestre de capella de Sant Joan del Mercat de València.
Entre 1680 i 1683 va ocupar aquest lloc al Monestir de l'Encarnació de Madrid; i entre 1683 i 1689, en les Descalces Reials. Sembla ser que, davant la necessitat d'ocupar-se de la seua família, va deixar el mestratge en les Descalces i va acceptar el càrrec a Xàtiva, entre altres raons per ser ella «sa pàtria i haver-se criat en esta Santa Església». Però la seua estada a la ciutat va ser breu. En 1692 marxà a Palència i, poques setmanes després, a Madrid, on exercí el seu magisteri al Monestir de l'Encarnació fins a la seua mort, en 1705.
La seua obra forma part de l'efervescència cultural de caire científic i humanista —avantguarda del posterior moviment il•lustrat— que es va produir a València, a finals del segle XVII, de la mà dels «novators». Les seues composicions, fonamentalment policorals, combinen magistralment el llenguatge modal amb les noves tonalitats, i destaquen per la seua força expressiva. La majoria d'elles (nadales) van ser lloades al seu temps per la seua elegància i frescor, i la gran acceptació i difusió de la seua obra per Espanya, Europa i Hispanoamèrica han permés la seua conservació.

VERNIA, José GARCÍA TORTOSA (1915-1966)

Va nàixer l’any 1915. Des de ben menut mostrà una inequívoca aptitud per al dibuix. En 1929, amb tan sols 14 anys, ingressà a l’Acadèmia de Belles Arts de San Carles de València, estudis que finalitzà en 1934. Tenim constància del seu treball ja en 1936 —com artista faller i cartellista—, relació amb el món faller que no abandonaria, doncs participà al llarg de la seua vida en l’elaboració de moltes portades de llibres de falles de diferents comissions i Junta Local Fallera.
En la seua faceta de cartellista destacà de manera especial en els cartells de la Fira de Xàtiva. Entre 1944 i 1967 en va realizar dotze, i en ells va deixar una profunda empremta iconogràfica en cartells dinàmics, plens de creativitat, frescura i policromia. Francisco Javier Pérez Rojas i José Luis Alcaide (Un segle de cartells, Fira de Xàtiva, 1889-2000) el consideren una figura de primera línia, renovador del cartell local per les seues creacions animades, optimistes i inequívocament festives. En aquesta vessant de cartellista cal destacar també la seua participació, en diverses ocasions, en la Fira Mostrària Internacional de València.
Aspecte d’especial interés, i menys conegut, és la seua aportació al món de la publicitat, amb dissenys i logotips —plens d’originalitat— per a moltes firmes comercials (Zumos Jummel, Imprenta Matéu…).
Excel·lent dibuixant i cartellista, practicà també la pintura paisatgística i, de manera especialment remarcable, el retrat, del qual guarda el Museu de l’Almodí diverses mostres.
El seu caràcter amigable, extrovertit i senzill, amant de la naturalesa i de la seua ciutat, l’integrà dins el Grup Sait, en el qual —segons Juan Francés— influí de manera decisiva en el seu desenvolupament.
Aquest gran dibuixant i, pot ser, el millor cartellista i dissenyador que ha tingut la nostra ciutat al segle xx, va morir a Xàtiva, l’any 1966, a consequència de les ferides d’un accident de circulació.
En 2001 la ciutat li va retre un just homenatge amb una exposició retrospectiva de la seua.