divendres, 24 de setembre de 2021

Biografies de xativins il·lustres

Totes | A B C D E F G H I J K L M N Ñ O P Q R S T U V W Y Z
Per a accedir a la Biografia completa fes clic sobre el nom.

Cos
CHAIX ISNIEL, Josep (1765-1809)

Va nàixer a Xàtiva el 4 de febrer de 1765, fill del mercader Esteve Chaix i d’Antònia Isniel. Des de ben jove va mostrar interés per les matemàtiques, disciplina que va aprendre amb el seu germà Esteve. Va continuar amb aquest estudi amb la intenció d’emprendre la carrera militar, però, gràcies a que en cap moment va deixar de destacar i al reconeixement públic que arribava per part dels professors, va obtindre una beca del Ministeri d’Estat l’any 1789 per tal de continuar la seua formació a París. Allí va progressar considerablement, fins al punt de ser sel•leccionat per acompanyar al savi mestre Méchain, de l’Acadèmia de Ciències de París, fins a Catalunya per amidar l’arc de meridià. Dos anys després es va traslladar a Londres, on es va dedicar íntegrament a l’astronomia.
En 1799 va ser nomenat vice-director del Reial Cos d’Enginyers Cosmògrafs d’Estat, fet pel qual es va traslladar a Madrid, on també començaria a donar classes en la què més tard seria l’Escola d’Enginyers de Camins i Canals. En aquestes dades va publicar diferents llibres de matemàtiques i un nou mètode de transformació en sèries de les funcions trascendents, consistent en fer desenvolupaments per mètodes únicament algebraics, així com l’exposició per primera vegada en castellà de la teoria de superfícies corbes i del contacte de supefícies al camp de l’astronomia.
El 22 de setembre de 1809, poc abans de complir 45 añys, moria prematurament Josep Chaix, insigne representant de la Il•lustració espanyola —coetani de Francisco de Paula Martí i dels germans Villanueva—. Xàtiva el recorda dedicant-li un carrer de la zona oest de la ciutat, proper als jardins del Palasiet.

CHOCOMELI CODINA, Antonio ( 1849-1913)

Nasqué a Xàtiva el 19 de gener de 1849, fill del rendista monàrquic i conservador Antonino Chocomeli García, alcalde de la ciutat entre 1866 i 1868.

Estudià dret, però la seua vida va estar centrada en la literatura. Persona de gran formació i erudició, fou autor d'una extensa producció literària, poc estudiada i molt desconeguda, en bona part per estar dispersa en la premsa periòdica. La seua obra, plenament romàntica, no va estar suficientment reconeguda en la seua època: el Romanticisme estava en retrocés i la fortuna tampoc l'acompanyà.

Cal destacar en ell la seua faceta com a poeta, sent l'amor, la bellesa, la naturalesa, el sentiment religiós i l'evocació del passat els temes preferents de la seua lírica en obres tals com: En el Gólgota, En homenaje a Llorente, La primavera, la coneguda oda A Játiva (guanyadora dels jocs florals de 1888, en el tercer centenari del naixement de Josep de Ribera). La seua formació li va permetre traduir amb encert els poetes romàntics europeus més importants: Víctor Hugo, Byron, Lamartine, Schiller, etc. Fou també autor de diverses obres teatrals (Don Carlos de Austria, El Encubierto, El recluta, El rayo de sol, El cuarteto de Fausto, etc.) i la novel·la Celestez/em> (1874), molt considerada en la seua època, i un llibre de contes.

Diversos problemes personals i el seu caràcter, sensible introvertit, l'aïllaren dels àmbits literaris els últims anys de la seua vida. Morí a Xella en 1913.

CHOCOMELI GALÁN, José (1893-1946)

Nasqué el 13 de setembre de 1893 al carrer Montcada, fill de Rafael Chocomeli, poeta i propietari agrícola, i de Fernanda Galán, i nebot del poeta Antonio Chocomeli.

Fou un personatge autodidacta de gran formació cultural. La seua condició de fill de propietari l’inicià al seu interés per l’agricultura (començà una carrera tècnica d’enginyeria, que prompte abandonà). Inventà la colmena Tolva, que va rebre el segon premi a la Fira apícola internacional de Lyon (1927), defensant l’associació de l’apicultura com complement de l’agricultura, de forma que millorara la polinització i els rendiments dels cultius, essent complement de les precàries economies del camp valencià.

El seu gran interés va ser l’arqueologia, iniciant-se en la professió en les excavacions d’Empúries, en les quals tingué com a instructor al seu director, el també xativí Emili Gandia. A partir d’aleshores compaginà la seua professió de mestre nacional amb nombroses excavacions arqueològiques, on localitzà importants pintures rupestres i inscripcions ibèriques, destacant el jaciment de l’Ereta del Pedregal (Navarrés). La seua tasca obtingué com a resultat el càrrec de secretari general de l’Institut d’Estudis Valencians, nomenat per Carles Salvador.

Resident a Xàtiva, al número 14 del carrer Sant Vicent, marxà d’ella en guerra. La seua tasca en la salvaguarda del patrimoni artístic nacional i local va ser molt important, impedint la destrucció i expoliació de nombroses obres durant la guerra civil. En acabar aquesta tornà com agent del Servei de Recuperació Artística.

Fundà la prestigiosa revista Saitabi, va col·laborar amb el Servei d'Investigació Prehistòrica de València, fou autor de nombrosos articles d’investigació i divulgació històrica (al voltant de Tartessos, Ribera, El Palau de Pino-hermoso, la indústria papera, etc.), creador del primer Llibre de Fira (1945, combinant articles de divulgació cultural amb la programació festiva), descubridor de les pintures murals de Sant Feliu, director de la Institució d’Estudis Jaume i Llorenç Villanueva, primer director de la Biblioteca Pública Municipal de Xàtiva i delegat provincial del Patrimoni Artístic Valencià, càrrecs dels quals no va poder gaudir per la prematura mort, ocorreguda en 1946.

CIRUJEDA I ROS, Emilio (184?-1890)

Va cursar estudis de Dret i es va doctorar a la Universitat de València, d'on va ser professor.
Partidari de la restauració monàrquica, va participar al govern de Cánovas del Castillo, d’on va ser cap del departament de premsa en la Presidència del Consell de Ministres, càrrec que prompte va abandonar pel seu caràcter independent. Va cursar estudis d'Arxius i Biblioteques i, ja membre del cos facultatiu d'Arxivers, Bibliotecaris i Antiquaris, va exercir càrrecs a la Biblioteca Nacional, Biblioteca Universitària de Madrid i Biblioteca del Ministeri de Foment.
La seua inquietud i formació el van portar també al món del periodisme, col·laborant en diferents publicacions de l'època El Imparcial, El Globo, La Tribuna, etc. El Llibre de Fira de Xàtiva de 2016 va rescatar un interessant article seu, publicat al diari valencià El Comercio (núm. 897, de 28-3-1880), sobre la Setmana Santa de Xàtiva, en el qual es mostra la seua formació i profund i entranyable amor a la seua ciutat natal… «oblidada per tots els governs».

El 26 d'octubre de 1890, víctima d'una greu dolència, va morir aquest il·lustre xativí, molt desconegut entre els seus conciutadans, germà del canonge José Cirujeda, al que Xàtiva sí honra i recorda en un dels seus carrers (entre Carlos Sarthou i Cerdán de Tallada, al costat de l'Estació d'Autobusos).

CIRUJEDA I ROS, José (1844-1912)

José Cirujeda va nàixer a la nostra ciutat el 10 de febrer de 1844 i va morir a Moixent —on va anar a buscar repòs i alleujament al final de la seua vida— el 20 de juliol de 1912. Va ser una persona molt il·lustrada —igual que el seu germà Emilio Cirujeda, advocat, bibliotecari i periodista— que en la seua labor sacerdotal es va distingir per la seua eloqüència i tracte delicat i afable.

Va iniciar la seua carrera eclesiàstica a la parròquia dels Sants Joans de Xàtiva, temps en el qual va ser professor del Colegio Setabense i de l'institut d'ensenyament mitjà. Posteriorment va ser capellà de Reis de la catedral de Toledo, canonge de Ciudad Real, Múrcia i València, exercint en aquesta la presidència del capítol durant vint-i-cinc anys.

Va ser un notable poeta, molt amant de la seua ciutat i fidel devot de la Mare de Déu de la Seu, a la qual va dedicar inspirats poemes publicats al setmanari religiós El Obrero Setabense.

Xàtiva honra la seua memòria en un dels seus carrers (Canonge Cirujeda), que enllaça Carlos Sarthou i Cerdán de Tallada, al costat de l'Estació d'Autobusos.