Biografies de xativins il·lustres
Totes | A B C D E F G H I J K L M N Ñ O P Q R S T U V W Y Z
Per a accedir a la Biografia completa fes clic sobre el nom.
Cos | |
---|---|
FERRERES SOLER, Luis (1852-1926) |
Va nàixer a Xàtiva el 19 de juny de 1852 al número 1 del carrer Sant Vicent. Estudià dibuix a l’Escola de Belles Arts de València, i en 1871 va accedir a l’Escola d’Arquitectura de Madrid, obtenint el títol en 1875. La seua trajectòria professional la va començar al costat de Francisco Jareño, treballant a les obres de la Biblioteca i Museu nacionals. En 1881 va ser nomenat arquitecte de l’Ajuntament de València. |
FRANCO, Francisco (S. XVI) |
Desconeguem les dades de naixement i mort d'aquest metge. L'erudit i bibliògraf Nicolás Antonio, en la seua obra Biblioteca Hispana (1672-1696), ens diu que va nàixer a la nostra ciutat. Estudià medicina a la Universitat d'Alcalá de Henares, on exercí la docència fins a 1543. Posteriorment fou metge de cambra del rei Joan III de Portugal i professor en la Universitat de Coimbra. Després de viatjar per Europa, fixà finalment la seua residència a Sevilla, on obtingué la primera càtedra de Medicina, obtenint una gran reputació professional. Allí, després de moltes relectures i correccions publicà dues obres: Libro de las enfermedades contagiosas i Tractado de la nieve y del uso della, obres de cotitzada raresa. Cal assenyalar en els seus escrits una gran prudència, capacitat d'observació, independència de criteri (front al costum de sagnar un malalt, la pràctica de subministrar-li abundant i bon menjar) i suggestiu sentit de l'humor (front al remei d'ungüents per evitar la pesta, la pràctica de fugir "y no muy cerca, sino lexos"). Són de gran interés en les seues obres les nombroses anècdotes i observacions tretes de la seua pròpia experiència. |
GANDÍA ORTEGA, Emilio (1866-1939) |
Va nàixer el 23 de gener de 1866, fill d’una modesta família de llauradors amb cinc fills. La seua mare va morir quan ell era menut, fet pel qual va estar criat en casa de la seua germana major. En 1886, amb 20 anys, marxà a Barcelona, molt possiblement a la recerca de les oportunitats laborals generades al calor de l’Exposició Universal de 1888 (en un moment de profunda recessió econòmica de la nostra ciutat). A Barcelona realitzà el servei militar, destinat com a ordenança en casa del marqués d’Alella. Aquest, quan es llicencià a l’exèrcit, el recomanà per treballar a l’Ajuntament de Barcelona, on realitzà diferents treballs subalterns al Palau Reial de la Ciutadella —hui seu del Parlament—, del qual va ser posteriorment conserge (1899), conservador (1901) i, quan en ell es va crear el Museu d’Art i Arqueologia, primer conservador d’aquest museu (1903). |
GIMENO REGNIER, Eugenio (1848-1920) |
Aquest insigne artista xativí va nàixer el 1848. Va realitzar els seus estudis en l'Acadèmia de Sant Carles de València. Tota la seua vida va estar presidida per l’esforç per destacar al món de la pintura. No obstant això, a pesar que va tenir moltes mencions honorífiques en diferents exposicions (València, 1867, 1883 i 1889; Saragossa, 1868 i 1908; Ciudad Rodrigo, 1900; Granada, 1902; Madrid, 1889, 1902, 1904, 1906, 1908 i 1913; etc.), no va ser la pintura el gènere que li va permetre el seu manteniment, sinó el món editorial, en el qual va treballar quaranta anys. En 1978 va entrar a formar part de la prestigiosa editorial Montaner i Simón (Barcelona). En ella va il·lustrar, entre altres, la Historia de España, de Modesto Lafuente, la Historia general de América, de Pi i Margall, i el setmanari La Ilustración Artística. Posteriorment va treballar a l'editorial Espasa i Compañía, i en ella il·lustrà Los dioses de Grecia y Roma, El Mundo Ilustrado, Gil Blas de Santillana, Cristóbal Colón, la Sagrada Biblia, La vida de San José, la Historia general de Méjico, etc. En 1906 va ser nomenat conservador de l'església magistral d'Alcalá de Henares, on va estar tres anys. I va finalitzar la seua vida professional a l'Escola Nacional d'Arts Gràfiques, d'on va ser professor de Dibuix litogràfic i Gravat fins a la seua mort, ocorreguda en 1920. Compta Ventura Pascual i Beltrán (Játiva biográfica, 1931, t. 3, p. 85) que entre les seues notes personals es va trobar una còpia manuscrita de la real ordre de 12 de maig de 1919, per la qual es nomenava la Junta de Patronat del Museu de Belles Arts de la nostra ciutat. El Museu de l’Almodí allotja entre els seus fons dues obres d'aquest insigne artista. |
GOZALBES ARANDA, Francisco ( -1964) |
Inicià la seua carrera empresarial des de baix, com a botones del Cercle Mercantil. Durant el servei militar a Madrid va entrar en contacte amb el capità Ezequiel Selgas, membre d'una família influent i adinerada que tenia a Xàtiva diversos negocis i una residència enjardinada que coneixem com «el Palasiet». Francisco passaria a ser el xofer de donya María Marín de Selgas, la mare del capità Ezequiel, la qual residia al Palasiet. |