divendres, 24 de setembre de 2021

Biografies de xativins il·lustres

Totes | A B C D E F G H I J K L M N Ñ O P Q R S T U V W Y Z
Per a accedir a la Biografia completa fes clic sobre el nom.

Cos
IBN 'AT, Abu ‘Umar (1148-1212)

Ibn ‘At al-Satibí, Abu ‘Umar (1148-1212). Les fonts bibliogràfiques ens donen a conéixer una extensa llista de mestres amb els quals va aprendre, prova de la dedicació i talla intel•lectual d'Ibn ‘At. Va estudiar, entre altres, amb son pare, Abu Muhammad ibn ‘At, alfaquí, cadi i membre del consell consultiu de la ciutat, i amb Abu Bakr ibn Mugawir (1108-1191), tradicionista i expert en literatura, llengua i poesia àrabs. Va emprendre viatge a Orient (Alexandria, La Meca, Damasc, Mossul) per a complir amb el precepte alcorànic de pelegrinatge, i, junt amb el deure religiós, aprendre dels savis orientals, ampliant així els seus coneixements. La seua saviesa el convertí en una persona respectada i venerada, i així ho reflecteixen les fonts documentals de l'època quan diuen que era l'orgull de la ciutat de Xàtiva.

Nombrosos foren els seus deixebles. Els seus biògrafs parlen d'ell com un dels tradicionistes més importants en la transmissió d'hadits (tradicions profètiques), memoritzador, coneixedor de les belles arts i estimat pels emirs almohades, que li tingueren gran consideració i van escoltar sempre el seu consell. Els seus biògrafs destaquen d'ell la seua extraordinària capacitat memorística i ser eix fonamental del floriment del moviment ascètic a la Xàtiva del segle XII. La seua vida —presidida per l'honradesa, altruisme, extrema pietat i austeritat— va culminar amb la seua participació a la batalla de Las Navas de Tolosa, convertint-se en màrtir en morir lluitant contra els regnes cristians el 16 de juliol de 1212 en eixa cèlebre contesa, símbol de la caiguda del poder almohade en al-Àndalus.

IBN AL-YANNAN, Abu l-Walid (1219-1276)

Ibn al-Yannan, Abu l-Walid (1219-1276). Xàtiva, ciutat de gran tradició en l'estudi de les ciències islàmiques, va ser també bressol de poetes: Ibn al-Yannan va nàixer en el si d'una aristocràtica família, en la qual, a més de cultivadors d'aquest gènere literari, van sobreeixir secretaris i cancellers. Es desconeixen dades sobre la seua estada a la nostra ciutat. Molt probablement abandonaria Xàtiva, com altres conciutadans, quan el rei Jaume I la va conquerir en 1244. A través dels seus biògrafs sabem que va residir a Alep, El Caire i Damasc. Persona versada en tot tipus de ciències, va destacar en la gramàtica, sent, així mateix, un excel•lent i famós poeta, renovador de la poesia amorosa. La seua instrucció i bon caràcter li va donar tal fama que el sobirà sirià al-Nasir el va cridar a la seua cort. Va donar classes a la madrasa de Damasc i tingué relació amb els més importants intel•lectuals de l'època.

IBN FIRRUH, Abu l-Qasim (1142?-1194)

Ibn Firruh al-Ru'ayni al-Satibí, Abu l-Qasim (1142?-1194). Va rebre la seua primera formació a la nostra ciutat, on aprengué lectures alcoràniques de son pare, Abu ‘Abd Allah, i el seu oncle Abu Yafar. Més tard es va traslladar a València, on va estudiar dret. Viatjà a Orient per acomplir amb el precepte alcorànic de pelegrinatge, i va ampliar els seus coneixements a Alexandria. Es va establir a El Caire, on ensenyà ciències religioses. Considerat un dels lectors de l'Alcorà (almocrí) més importants del seu temps, va ser també important alfaquí (definidor del dret canònic islàmic) i gran coneixedor de la llengua àrab. La seua prodigiosa memòria li va permetre aprendre diverses obres especialitzades en comentaris de l'Alcorà. Entre les que va escriure destaca Hirz al-amani, poema didàctic, adaptació d'alguns capítols de l'Alcorà, poema conegut com al-Satibiyya (que significa “la xativina”, o també “obra d'al-Satibí”), objecte de nombroses còpies i comentaris, i considerat uno dels principals textos sobre lectures alcoràniques. Abu l-Qasim ibn Firruh és l'imam al-Satibí, que figura en milions d'exemplars de l'Alcorà. Per la seua formació, escrits, docència i forma de vida austera i piadosa aconseguí una aurèola de santedat. La seua tomba, a El Caire, considerada font de protecció divina, continua sent punt de pelegrinatge.

IBN MUFAWWIZ, Abu Bakr Muhammad (1070/1071-1111)

Ibn Mufawwiz al-Satibí, Abu Bakr Muhammad (1070/1071-1111). Va pertànyer a una destacada família en la qual destacaren molts dels seus membres en l'estudi de les ciències i jurisprudència islàmiques. Expert en tradicions profètiques, es va dintingir també en el coneixement de la llengua, literatura i poesia àrab, tenint entre els seus mestres al seu oncle Abu l-Hasan Tahir ibn Mufawwiz i a al-Sadafi, destacats personatges de la ciutat, i, entre els seus amics, a Ibn Jafaya, el gran poeta d'Alzira (1059-1139). Tal va ser el prestigi que va aconseguir que impartí docència a la mesquita de Còrdova. Entre les seues obres cal esmentar un opuscle en resposta a un escrit del gran polígraf cordovés Ibn Hazm, que escriguera a la nostra ciutat El collar de la coloma, obra zenit de la poesia andalusí.

IBN MUGAWIR, Abu Bakr (1108-1191)

Ibn Mugawir al-Satibí, Abu Bakr (1108-1191)
Els Mugawir foren una família establida a la nostra ciutat en el segle XI, destacada per la religiositat de molts dels seus membres. Abu Bakr va tindre per mestres, entre altres, a son pare —Muhammad ibn Mugawir, il•lustre alfaquí, estudiós de tradicions profètiques i literatura— i a al-Sadafi, un dels més prestigiosos savis de l'època.

Igual que altres integrants de la seua família, va destacar en el coneixement de la jurisprudència islàmica, arribant a ser secretari de cancelleria d'emirs i governadors, sent proverbial l'alta consideració que va obtindre entre ells. Els seus biògrafs el consideren un prestigiós literat, destacant la seua obra poètica, de la qual sols conservem uns pocs poemes, recopilats per antòlegs medievals i publicats per Teófilo Gallega Ortega en la seua obra Poetas árabes de Xàtiva (1996).