Ibn Yubayr al-Kinani al-Satibí, Abu l-Husayn (1145-1217). Va nàixer el primer dia de setembre de 1145 en el si d'una família de clara ascendència àrab, els Kinana. Algunes fonts afirmen que va nàixer a València, però Teófilo Gallega (Poetas árabes de Xàtiva, 1996; Enciclopedia de la cultura islámica, 2009), arabista de reconegut prestigi, s'inclina més pel seu naixement a la nostra ciutat. En ella es va establir son pare, que era notari, i en ella va passar Ibn Yubayr la seua infantesa i joventut, i va rebre la seua primera instrucció. Desconeixem quan abandonà Xàtiva. El seu millor biògraf, al-Marrakusi, ens diu que es va establir a Jaén i, més tard, a Granada. Va realitzar estudis de llengua àrab i prompte va destacar pels seus coneixements de jurisprudència, tradicions islàmiques i, sobretot, el seu talent poètic, la qual cosa li va permetre accedir al càrrec de secretari del governador de Ceuta, fill de l'emir almohade ‘Abd al-Mumin, així com d'altres governadors, a Granada.

En 1183 va iniciar, des d'aquesta ciutat, el seu viatge a Orient per acomplir amb el precepte islàmic de pelegrinatge a La Meca, abandonant una prometedora carrera a la cancelleria almohade. Va visitar les ciutats santes de La Meca i Medina, i va anar després a Bagdad, Mossul, Alep i Damasc, ciutats en les quals va ampliar la seua formació i va aprendre de savis, ascetes i sufís. Aquest viatge, de més de dos anys de duració, va ser descrit posteriorment en la seua obra Rihla. Transcorreguts quatre anys, va iniciar el seu segon viatge a Orient (1188-191). Al seu retorn residí a Granada, Màlaga, Fes i Ceuta, ciutats en les quals es va dedicar a l'ensenyament, estenent-se la seua fama ja no sols per la seua saviesa, sinó també per les seues virtuts. En 1205 va morir la seua dona, ‘Atika, infortuni que el predisposà a emprendre el seu tercer i últim viatge a Orient. Després de visitar La Meca es va establir a Alexandria, on es va dedicar fins a la seua mort (1217) a l'ensenyament de les tradicions islàmiques.

La historiografia moderna ha enaltit principalment la figura d'Ibn Yubayr per la transcendència de la Rihla, relat —en bella i clara prosa— del seu primer viatge, i una de les principals fonts documentals per al coneixement de l'Orient Mitjà del segle XII, sent també model d'un nou gènere literari que aconseguiria gran desenvolupament. No obstant això, els crítics àrabs medievals van destacar del nostre conciutadà la seua excel•lent obra poètica, hui en bona part extraviada. En ella va criticar la filosofia racionalista d'al-Farabi, Avicenna i Averrois; reflexionà sobre la condició humana, per la pèrdua de valors com la sinceritat i l'amistat i el deteriorament de l'ideal de confraternitat de la comunitat islàmica, i aflorà la seua profunda religiositat i enyorança de la seua terra. Tots els seus biògrafs coincideixen a destacar d'Ibn Yubayr —el xativí, potser, més universal d'època islàmica— la seua saviesa, virtut i talent literari. Va morir a Alexandria el 29 de novembre de 1217 a l'edat de 72 anys.

Va nàixer a Sòria el 1901, on va cursar els seus estudis de batxillerat. Prosseguí la seua formació acadèmica a Madrid, ciutat en la qual va estudiar Filosofia i Lletres i en la qual va conéixer i va mantenir amistat amb Dámaso Alonso, Gerardo Diego, Vicente Aleixandre, Pedro Laín Entralgo, etc. Va obtenir per oposició una càtedra d'institut (1928), de Llengua i Literatura, sent les seues primeres destinacions Manresa, Sòria i posteriorment València. Finalitzada la Guerra Civil va ser represaliat pel govern franquista i va estar cessat durant quatre anys. El 1943 es va incorporar a la seua càtedra sent destinat a l'Institut Josep de Ribera de Xàtiva, on va exercir amb entusiasme la docència durant 25 anys. Es va jubilar el 1971 a l'Institut Sorolla de València.
De la seua obra escrita cal destacar els seus manuals Gramática española i Historia de la literatura española —reeditats en nombroses ocasions i presents en la majoria dels instituts de batxillerat fins als anys seixanta—, així com gran quantitat d'antologies literàries, perfils costumistes de la vida espanyola, assajos, col•laboracions periodístiques i escrits epistolars amb literats i intel•lectuals de l'època. El seu arxiu personal i professional es troba depositat des de l'any 2003 a la Biblioteca Valenciana.
L'empremta de la seua tasca docent a Xàtiva va ser molt intensa per la seua erudició i humanisme, contagiant el seu amor per la literatura a quants van tenir la sort de ser alumnes seus. La nostra biblioteca va ser escenari —a petició de la seua bibliotecària, Lidia Sarthou Vila— en diferents ocasions de les seues conferències amb motiu del Dia del Llibre. I el 2008, un article periodístic seu va ser inclòs en l'antologia literària Xàtiva en la literatura , editada per la Biblioteca Municipal, que compta, entre els fons bibliogràfics de la seua secció local, amb diverses obres seues.
Xàtiva honra la seua memòria amb el nom del carrer Catedràtic Ángel Lacalle , que discorre junt a l'institut en el qual va impartir les seues classes.