Biografies de xativins il·lustres
Totes | A B C D E F G H I J K L M N Ñ O P Q R S T U V W Y Z
Per a accedir a la Biografia completa fes clic sobre el nom.
Cos | |
---|---|
MILÀ, Lluís (1500?-1561?) |
No sabem amb certesa si va nàixer a la nostra ciutat o a València; tampoc la data exacta de naixement, al voltant de 1500. Però sí és segura la seua ascendència xativina: el seu avi, Joan del Milà, casà amb Isabel Lucrècia Llanzol i Borja, neboda d'Alexandre VI. Va pertànyer al grup d'artistes protegits de la cort de Germana de Foix, virreina de València, i Ferran d'Aragó, duc de Calàbria, en l'època de major esplendor econòmic i cultural de València: el primer terç del segle XVI. Amb gràcia i enginy ens descriu els costums i jocs de les festes d'aquesta cort en les seues dues obres literàries: El cortesano i Libro de motes de damas y caballeros, intitulado El juego de mandar (1530). Tant insigne instrumentista com compositor, escrigué també l'obra Libro de música de vihuela de mano, intitulado El Maestro, composta de fantasies, pavanes, nadales i sonets amb acompanyament vocal i viola de mà (instrument de gran consideració dins l'alta societat de l'època). Amb gran mestria i art, la polifonia arriba a la màxima expressió, i el contrapunt a la seua plenitut: les veus manquen de tons dominants, i les melodies i acords oscil·len, flexibles i lliures, al voltant d'una nota central. |
MORCILLO Y OLALLA, Juan (1828-1908) |
Va nàixer a Montealegre del Castillo (Albacete) el dia 23 de juny de 1828, fill del veterinari Luis Morcillo. En 1846 va ingressar a l'Escola Veterinària de Madrid, on va obtenir en 1851 el títol de veterinari de primera classe, sent l'alumne més brillant i amb millor expedient acadèmic de l'escola madrilenya (excel•lent en totes les assignatures de la carrera). |
PASCUAL Y BELTRÁN, Ventura (1873-1953) |
Va nàixer el 21 de març de 1873. Estudià batxillerat al col•legi dels jesuïtes de València, ciutat on obtingué posteriorment el títol de mestre, professió que exercí al llarg de la seua vida. La seua vessant biogràfica de major interés per als xativins és la d’estudiós i divulgador de temes locals —a l’igual que els seus coetanis Carlos Sarthou, Gonzalo Viñes o José Chocomeli—, encara que va tenir també altres centres d’interés com la poesia i l’ús del valencià (fou premiat als Jocs Florals de lo Rat Penat de 1906 i 1908). La seua obra està marcada per un fort compromís religiós, paral•lel al de Viñes, amb el qual col•laborà, al setmanari El Obrero Setabense. Semanario de Propaganda Católico-Social. Als anys vint entrà en contacte amb el grup d’historiadors de València i començà a publicar en diferents revistes. Fou director del Centre de Cultura Valenciana —del qual va ser també bibliotecari—, destacat impulsor del Centre d’Estudis Borjans —tema en el què mostrà una gran predilecció— i membre de la Institución de Estudios Setabenses. Entre la seua obra historiogràfica cal assenyalar nombrosos articles en publicacions com el Boletín de la Real Academia de la Historia, Archivo de Arte Valenciano, Anales del Centro de Cultura Valenciana, Saitabi, El Obrero Setabense, Játiva Libro de Feria, etc. Entre els seus estudis monogràfics cal destacar: El valenciano en la escuela y en la vida social (1918), < em>El turista en Játiva (1921), Curiosidades setabenses (1924-1925), El inventor de la taquigrafía española y de la pluma estilográfica, Francisco de Paula Martí. Su vida y su obra (1926) i, sobre tot, la seua obra cabdalJátiva biográfica (1931). Cal recordar a Ventura Pascual com una persona modesta i de gran erudició, al qual la historiografia local li deu molt. Xàtiva té dedicada a la seua memòria el carrer on s’emplacen les vivendes de Sant Feliu, davant del Col•legi Martínez Bellver. |
PINTOR, Pere (1420-1503) |
D'origen judeoconvers, estudià medicina en la Universitat de Lleida. Exercí amb prestigi en València, arribant a ser examinador de metges i professor de cirurgia. Fou metge de Roderic de Borja, al que acompanyà a Roma, igual que Gaspar de Torrella (1452-1520), quan fou designat papa, lliurant-se, així, de la repressió que patiren els conversos d'origen judeu a començaments del segle XVI -com Lluís Alcanyís. Publicà dues obres: Aggregator sententiarum doctorum omnium de preservatione et curatione pestilentiae (Roma, 1499), sobre l’epidèmia (tifus) que assolà Roma en 1493, interpretant-la en termes astrològics. Major importància tingué l'altra: De morbo foedo et occulto his temporibus affligente (1500), considerada una de les principals fonts i més precises descripcions de la malaltia de la sífilis. L'edició original, un quadern en quart, està impresa en caracters gòtics, 44 pàgines en vint-i-dos capítols, precedits d'una introducció i un breu discurs dirigit a Alexandre VI. Morí a la Ciutat Eterna en 1503. |
PORTELL, Josep (1692-1756) |
Naixqué a Xàtiva en 1692. Inicià la seua formació musical a la Col•legiata de la mà del mestre de capella Francisco Zacarías Juan. |