domingo, 18 de abril de 2021

El convent de Sant Francesc de Xàtiva, arquitectura, patrimoni i societat de Vicente Gabriel Pascual Montell.

12-2.jpg

Premi d’Assaig i Investigació Carlos Sarthou 2019.

Set-cents anys de patrimoni, d’història, s’ensorren en un no-res: en 1967 el convent de Sant Francesc de Xàtiva, fundat entorn 1294, aixecat a finals del XIV i engrandit, reformat i reconstruït total o parcialment en diverses ocasions durant els segles posteriors, és sencerament enderrocat. Sols es salva l’església. No podem fer front als rigors del destí: les diverses espècies vegetals es desenvolupen, floreixen i ornen els prats amb les seues gràcies passatgeres, però es panseixen enjorn per fer lloc a les successores, reflexiona Irving. Amb una situació parella topem habitualment en estudiar conjunts i mostres arquitectòniques: molts edificis s’han transformat fins fer-se irreconeixibles, altres han desaparegut fins els mínims vestigis. Front casos com el present sembla de justícia tractar, almenys, d’aproximar una recreació a la seua imatge: és el que tractarem d’encarar en les següents pàgines, centrant-nos en l’edifici del convent franciscà i completant el llarg marc temporal durant el qual es desenvoluparà la seua història, seguint una estructura diacrònica.