dimarts, 19 de novembre de 2019

Memòria de la destrucció. La crema de Xàtiva i altres urbicidis. Institució Alfons el Magnànim, 2019

946 MEM.jpg

Memòria de la destrucció. La crema de Xàtiva i altres urbicidis. Institució Alfons el Magnànim, 2019.
Xàtiva, 1707. L’exèrcit borbònic crema la ciutat en el marc de la Guerra de Successió Espanyola. La població és assetjada, incendiada i arrasada com a càstig exemplar ordenat pel rei Felip V. Els habitants de la Xàtiva austracista paguen la seua “obstinada rebel•lia” amb l’exili o la mort i, amb el pas del temps, es converteixen en un símbol valencià de resistència. Des d’aquell juny de foc i flames, els socarrats s’agermanen amb els habitants d’altres indrets que han patit un destí similar: el càstig de l’extermini urbà.
El present volum reflexiona sobre la icona valenciana de la devastació situant-la en un marc universal: el de la violència contra les urbs per tal d’esborrar-les com a espai d’identitat col•lectiva i de convivència. L’urbicidi ha conformat la història de la humanitat i forma part de l’imaginari global contemporani. Aquest llibre analitza les formes, els objectius i els significats de la destrucció de les urbs, així com la destrucció de la seua memòria, observant l’urbicidi com el conjunt d’estratègies militars, econòmiques, culturals o polítiques que, d’una manera deliberada, busquen posar fi a la ciutat, la seua ciutadania i tot allò que representa.