diumenge, 05 de juliol de 2020

Didier Decoin. La Oficina de Estanques y Jardines. Alfaguara, 2018.

Decoin.jpg

Japó, 1100. A la vora del riu Kusagawa hi ha un llogaret conegut més enllà dels seus confins per rebre la comanda d’assortir els estanys de la ciutat imperial amb les carpes més boniques. Però aquest any el destre pescador que realitza aquesta tasca ha faltat, i la jove vídua és l’única que potser el podria substituir. Així, reclutada pel director de l’Oficina d’Estanys i Jardins, i carregant sobre els seus muscles fràgils un perxa de la que pengen les cistelles on s’agiten els peixos, Miyuki emprèn un llarg viatge en el qual haurà d’afrontar amenaces i monstres –humans i aquàtics–, i hostatjar-se en hostals de te en les quals no es ven te precisament. En arribar a la cort imperial, amb la mateixa innocència amb la que ha conegut el sexe i l’engany, i vestida amb dotze quimonos de seda, serà la insospitada protagonista del concurs anual de perfumes convocat per l’emperador amb el tema “una donzella travessant un pont lluna entre dues boirines”.