dijous, 29 d'octubre de 2020

Leonardo Padura: Como polvo en el viento. Tusquets, 2020.

Padura.jpg

El dia comença malament per a Adela, jove novayorquina d’ascendència cubana, després la cridada de sa mare. Estan enfadades des de fa més d’un any, perquè Adela no sols s’ha traslladat a Miami, sinó que viu amb Marcos, un jove havaner que acaba d’arribar als Estats Units que la ha seduït per complet i al qual, pel seu origen, sa mare rebutja. Marcos li conta a Adela històries de la infantesa en l’illa, acompanyat per un grup d’amics dels seus pares, anomenat el Clan, i li mostra una fotografia del darrer dinar, quan ell era un xiquet, van estar junts vint-i-cinc anys arrere. Adela, que presentia que el dia no acabaria bé, descobreix entre els rostres algú familiar. I un abisme s’obre sota els seus peus. “Como polvo en el viento” és la història d’un grup d’amics que han sobreviscut a un destí d’exili i dispersió. Què ha fet la vida amb ells, que s’havien estimat tant? Com els ha canviat el temps? Tornarà a reunir-los la força dels afectes? O les seues vides són ja pols en el vent?