dimarts, 20 d'octubre de 2020

Jordi Évole. Confinados. Historia de una pandemia que paralizó el mundo. Planeta, 2020.

vole confinados.jpg

Sacsejats per la pandèmia , tancats a casa, espantats com tot el món, Évole i els seus trobaren una forma de seguir endavant. Per què no fer entrevistes des del confinament? A través d’una càmera web i des de la cuina d’Èvole, vam veure gent de tota condició parlar no sols del confinament, sinó també de política, de la por, de valors, de la malaltia, dels somnis... En definitiva, de la vida.
Aquest és el llibre del programa, però també de tot el que l’espectador no va veure: el Papa que no va voler mostrar el luxe i la riquesa, Joaquín Sabina renunciant a fumar, la saviesa del sorneguer president Pepe Mujica, el sentiment de Rosalía, el pesar de Rosa Maria Sardà, el record d’Emilio Aragón al seu pare, la nostàlgia de Ricardo Darín, l’angúnia de Baltasar Garzón... I la intensa emoció dels sanitaris, que mai no oblidaran el que va ocórrer. Ana, la cuidadora d’ancians; Belén, la doctora del Gregorio Marañón; Jorge, el ginecòleg valencià; Paula, la resident neòfita en la trinxera sanitària de Santander... I Oti, la camionera, i Seydou, el senegalès. Tots tractats amb dignitat. Tots importants.
Confinados no és un llibre d’entrevistes, és un viatge a l’interior de la pandèmia, un apropament al cor d’una societat ferida, commocionada i, malgrat tot, esperançada. Amb un simple ordinador, en una cuina senzilla, sense por al compromís, sense por a les preguntes espinoses. A la manera de Lo de Évole.