divendres, 22 de novembre de 2019

SANELO, Manuel Joaquín (1760-1827)

SANELO, Manuel Joaquín (1760-1827)

Coneixem poques dades de la seua vida. J. Pastor Fuster (Biblioteca valenciana de los escritores que florecieron hasta nuestros días. Valencia: J. Ximeno, 1827-30), contemporani seu, ens diu que naixqué en 1760 a la nostra ciutat; fill de Joaquín Sanelo, natural de la ciutat italiana de Cremona (Sanelo deu ser la valencianització de Giannello) i de Manuela Lagardera.

Estudià medicina a la Universitat de València, però el seu interés per la llengua el dugué a treballar en l'Ajuntament de València, d'on va ser escrivà de la seua Secretaria des de 1805.

La seua preocupació per la degradació del valencià el portà a presentar en 1805 a la Societat Econòmica d'Amics del País el seu manuscrit Silabario de voces lemosinas y un plan de enseñanza de este idioma, institució que el valorà molt positivament. L'obra està desapareguda, però el seu contingut deu formar part d'una altra de major importància: Diccionario valenciano-castellano, manuscrit en 4t, conservat a la Biblioteca Mazarina de París. Aquesta obra, incompleta per la mort de l'autor, conté 9000 veus. Per a la seua confecció, Sanelo consultà fonts documentals medievals, i textos jurídics i literaris clàssics valencians. L'obra de Sanelo ha estat finalmente valorada gràcies a l'estudi i edició crítica del filòleg Joseph Gulsoy (Diccionario valenciano-castellano de Manuel Joaquín Sanelo), tesi doctoral llegida a Chicago en 1961 i publicada en 1964 (la Biblioteca Municipal té un exemplar d'aquesta obra: SL 804 SAN dic).

Xàtiva l'honra amb el carrer Lingüista Sanelo (entre Catedràtic Ángel Lacalle i Canonge Gonçal Viñes) pel seu esforç i treball de tants anys en benefici de la seua llengua, el valencià.