dijous, 14 de novembre de 2019

VIÑES MASIP, Gonçal (1883-1936)

VIÑES MASIP, Gonzalo (1883-1936)

Mossén Gonçal Viñes va nàixer a la nostra ciutat en 1883. Estudià el batxillerat al Colegio Setabense, d'on anys més tard serà professor. Realitzà els estudis eclesiàstics al Seminari Diocesà de València, ordenant-se sacerdot en 1906. La seua labor religiosa i pastoral la realitzà íntegrament en la Seu, on va exercir els càrrecs de coadjutor, beneficiat i canonge amb càrrec d'arxiver, i a través de d'una activa acció social, organitzant i presidint diverses associacions catòliques.

Persona de gran formació i inquietuds, va pertànyer a diverses institucions de caràcter científic i cultural, d'entre les quals cal destacar: la Sociedad Aragonesa de Ciencias Naturales, el Centre de Cultura Valenciana o el Servei d'Investigació Prehistòrica de la Diputació de València. En 1917 va ser nomenat cronista oficial de la ciutat. Participà en la creació del nostre Museu Municipa (aportà l'ara romana amb inscripció llatina del bisbe visigot Atanasi, trobada a les excavacions de Sant Feliu, i el retaule del Salvador, procedent de l'ermita gòtica de les Santes.També, gràcies a la seua intervenció fou traslladada la creu gòtica del camí de València al Museu).

Tingué gran interés per l'arqueologia i participà en les excavacions de La Bastida de les Alcuses (Moixent), la Cova del Parpalló (Gandia) i la Cova Negra (campanyes de 1923 i 1933), d'entre altres. Fruit d'aquesta activitat fou la seua relació amb arqueòlegs i erudits de la talla de Fletcher, Ballester, Breuil, Pericot, el marqués de Lozoya, etc.

Publicà tres llibres: Hidrografiía setabense, La patrona de Játiva y Datos sobre las excavaciones de Cova Negra. Fou director del setmanari catòlic El Obrero Setabense, escrivint des d'ell nombrosos articles d'arqueologia, d'història i poesies d'una factura molt elegant (guanyà els Jocs Florals de la Fira de 1934 amb l'obra El poema de la terreta). Des de les pàgines del setmanari es difonguerens també actes en favor del Estatut d'Autonomia o notícies sobre l'aprovació de les Normes de Castelló, que fonamentaren la unitat de la llengua catalana.

Publicà també la transcripció de documents dels arxius municipal i col·legial, sent ell qui localitzà la partida de bateig de Josep de Ribera.
Iniciada la Guerra Civil Espanyola, i pres el govern de la ciutat per un Comité Revolucionari, Gonçal Viñes fou pressionat per renegar del sacerdoci, fet que refusà, i obligat a treballar per aquest.

El dia 10 de desembre de 1936, prop del molí de Vallés, fou assassinat per un grup radical incontrolat aquest religiós inquiet de tan gran erudició, defensor d'un regionalisme moderat, del món rural, amant de les tradicions i de la seua llengua materna.
Va ser beatificat pel papa Joan Pau II l'11 de març de 2001 a la plaça de Sant Pere del Vaticà.