Si la botiga d’antiguitats és tot un univers per al menut Adrià, el despatx de son pare és el centre d’aquest univers, i el tresor més preuat de tots és un magnífic violí del segle XVIII. Jo confesso és una llarga carta d’amor d’algú que ha hagut de jugar sol durant molts anys, entre llibres vells i secrets inconfesats; d’algú que ha estimat de manera incondicional; d’algú que se sent culpable d’una mort violenta, i d’algú que no entén el mal que recorre la història d’Occident.