dijous, 14 de novembre de 2019

MILÀ I BORJA, Lluís Joan del (1432-1507?)

Milá.jpg

Va nàixer en 1432, fill de Joan del Milà i Caterina Borja, germana d’Alfons de Borja, futur papa Calixt III.

Els Milà, igual que els Borja, van ser una família de ciutadans documentada en Xàtiva, al menys, des del segle XIV. A mitjan segle XV apareixen ja com a cavallers, ocupant càrrecs a la ciutat i a l’entorn d’Alfons el Magnànim i Alfons de Borja. És així com les rendes eclesiàstiques i la influència política seran la base del seu ascens social, igual que els seus parents Borja.

En 1447, als 15 anys, fou nomenat canonge de la Col•legiata de Xàtiva, i en 1450, degà. En 1455 fou designat bisbe de Sogorb-Albarrasí pel seu oncle, el nou papa Calixt III. Eixe mateix any estava ja a Roma, i poc després era enviat per aquest a Bolònia, on estudià Dret junt al seu cosí germà Roderic, futur papa Alexandre VI. El 1456 fou nomenat cardenal amb el títol dels Quatre Sants Coronats, el mateix que havia dut el propi papa. Quan morí Calixt III (1458), tornà a la seua diòcesi de Sogorb. I més tard, el nou pontífex, Pius II, el traslladà al bisbat de Lleida.

Fou proverbial la riquesa del cardenal Milà, fet que li va permetre comprar, en 1471, la baronia d’Albaida, que el rei Joan II elevà poc després a condat.

De les seues relacions amb Angelina Ram, tingué diversos fills, un dels quals, Jaume del Milà, casà amb Elionor d’Aragó, iniciant així la línia dels Milà d’Aragó, condes d’Albaida en un primer moment i, més tard, ducs.

Morí el 1507 (1510 segons altres fonts) al seu senyoriu de Bèlgida i fou soterrat al monestir dominic de Santa Anna d’Albaida.