diumenge, 28 de maig de 2017

El fons antic a la biblioteca

Una de les seccions de major interés de la nostra biblioteca és el seu Fons Antic, constituït per 4000 obres impreses entre els segles XVII i primer terç del XX. La incorporació a ella d’altres biblioteques existents anteriorment (Biblioteca Popular de la Segona República, Biblioteca de l’Ateneu Popular, Biblioteca Mèdica de l’Antic Hospital Municipal, etc.) o de nombroses donacions particulars (famílies Roca, Sanchis, Artigues, Reig, Lemos, etc.) han creat un valuós fons bibliogràfic, del qual són mostra els exemples que veiem a continuació, i que formaren part de l’exposició “El Fons Antic a la Biblioteca Municipal” (Casa de Cultura, abril i maig de 2002).


Detall del frontispici de Roma sotterranea (Roma, Gugliemo Facciotti, 1632), obra de l'eclesiàstic Antonio Bossio. Aquest raríssim llibre d'antiguitats cristianes conté més de mig miler de bellíssims gravats calcogràfics de marcat sabor renaixentista.


Tractatus de effectibus immemorialis praescriptionis et consuetudinis (Valencia, Francisco Mestre, 1690) és obra del jurisconsult xativí Joan Baptista Trobat (1633-1701). Aquest llibre fou recuperat per Sarthou d’una paperera en 1937.


La Historia general de España, del pare Juan de Mariana, és l'obra de major envergadura de Benet Monfort, un dels millors impressors valencians. Amb preciosa composició tipogràfica i bells gravats inicials fou impresa entre 1783 i 1796.


Gravat del frontispici de l'obra Introducción a la Sagrada Escritura (Madrid, Benito Cano, 1795), de Bernard Lamy. El classicisme del període es mostra inclús en la il·lustració dels llibres religiosos, com aquest delicat gravat en talla dolça.


Portada de la primera edició (1803) de la Tachigrafía castellana, del xativí Francesc de Paula Martí (1761-1827), amb un bell gravat realitzat per ell mateix al·lusiu a la celeritat del mètode taquigràfic.


Al llarg del segon terç del segle XIX adquireix importància l'enquadernació a la catedral, en la qual s'estampa en sec sobre la pell (gofrat) motius gòtics propis de l'estètica del Romanticisme.


La xilografia amb la tècnica a contrafibra va adquirir gran importància al llarg del segle XIX, sobretot per als temes costumistes i satírics, com els que el Semanario Pintoresco Español publicà entre 1836 i 1857.


L'editorial espanyola més important de finals del segle XIX va ser la barcelonina Montaner y Simón. Una de les obres que publicà fou La Creación. Historia natural (1872-1876), de la qual veiem la cromolitografia de l'anteportada.


La creixent producció editorial i la necessitat de realitzar llibres a preus més econòmics produiran l'enquadernació industrial en tela amb planxes i cromolitografies, com María (Barcelona, E. Domenech, 1882), de Jorge Isaacs.


Entre els llibres de tema valencià publicats al llarg primer terç del segle XX cal destacar la Geografía general del Reino de Valencia (Barcelona, Alberto Martín, c.a. 1920), en la qual participà Carlos Sarthou Carreres.


Prometeo va ser una de les poques editorials importants existents fora de Madrid i Barcelona durant els primers decennis del segle XX. En ella publicà les seues obres Blasco Ibáñez, un dels escriptors més populars del moment.


Entre les publicacions de major difusió i interès a començaments del segle XX cal recordar els entranyables llibres escolars: lliçons de coses, compendis, narracions, manuscrits, lectures, nocions, enciclopèdies...