divendres, 22 de novembre de 2019

VEANA, Macià (1656-1705)

M. Veana.jpg

També conegut com Matías Juan Veana o Matías Juan de Veana.
Va ser el mestre de capella amb més fama i prestigi musical que va ostentar aquest càrrec en la Col•legiata de Xàtiva, que comptà fins al segle XX amb una organització musical equiparable a la de catedrals com Cartagena, Oriola, Sogorb o Tarragona, com corresponia a la «segona ciutat del regne» i a les seues aspiracions de ser seu episcopal.
Va nàixer a la nostra ciutat en 1656 i inicià la seua formació musical amb Aniceto Baylón, mestre de capella de la Col•legiata entre 1664 i 1677. En aquesta data apareix ja com a mestre de capella de Sant Joan del Mercat de València.
Entre 1680 i 1683 va ocupar aquest lloc al Monestir de l'Encarnació de Madrid; i entre 1683 i 1689, en les Descalces Reials. Sembla ser que, davant la necessitat d'ocupar-se de la seua família, va deixar el mestratge en les Descalces i va acceptar el càrrec a Xàtiva, entre altres raons per ser ella «sa pàtria i haver-se criat en esta Santa Església». Però la seua estada a la ciutat va ser breu. En 1692 marxà a Palència i, poques setmanes després, a Madrid, on exercí el seu magisteri al Monestir de l'Encarnació fins a la seua mort, en 1705.
La seua obra forma part de l'efervescència cultural de caire científic i humanista —avantguarda del posterior moviment il•lustrat— que es va produir a València, a finals del segle XVII, de la mà dels «novators». Les seues composicions, fonamentalment policorals, combinen magistralment el llenguatge modal amb les noves tonalitats, i destaquen per la seua força expressiva. La majoria d'elles (nadales) van ser lloades al seu temps per la seua elegància i frescor, i la gran acceptació i difusió de la seua obra per Espanya, Europa i Hispanoamèrica han permés la seua conservació.