diumenge, 18 d'abril de 2021

BOSCH I MORATA, Francesc (1902-1950)

BOSCH I MORATA, Francesc (1902-1952)

En 1902, fill d'un treballador de la companyia Electra que feia les instal·lacions de llum en la comarca, naixqué a la nostra ciutat Francesc Bosch i Morata, un dels personatges més destacats del valencianisme polític dels anys trenta.

Metge de professió, prompte es dedicà a l'activitat política: secretari del Comité Polític de l'Agrupació Valencianista Republicana, líder del Partit Valencianista d'Esquerra i, posteriorment, d'Esquerra Valenciana. Col·laborà en el diari El Mercantil Valenciano i les revistes El Luchador, Unidad Antifascista, El camí i La República de les Lletres.

En 1936 representà el Partit Valencianista dins el Comité Executiu Popular, únic òrgan de govern relativament efectiu durant els primers mesos de la guerra civil. En 1937, creat el Consell Provincial de València, fou nomenat conseller de Sanitat i, posteriorment, de Cultura. Creà els Premis País Valencià de literatura, i realitzà freqüents contactes amb la Generalitat de Catalunya. El seu projecte més ambiciós fou la fundació de l'Institut d'Estudis Valencians, creat "per a facilitar i orientar la nostra clara renaixença" i ser "estímul vigorós de la consciència valenciana".

En 1938 participà com a metge en la batalla de l'Ebre, essent ferit en un pulmó, lesió que anys més tard li produí prematurament la seua mort. Recuperat en un hospital de Barcelona, i amb l'exèrcit republicà en retirada, creuà la frontera amb la seua família, refugiant-se primer a França i després a Mèxic, país d'acollida de tants republicans espanyols. A Mexicali —població de la Califòrnia mexicana— es dedicà a la pràctica de la medicina en un hospital local. En aquesta ciutat, molt estimat entre la població, morí l'any 1950. Les seues despulles mortals resten hui al cementeri municipal de València.

Santi Cortés, al seu llibre El valencianisme republicà a l'exili (1993), i Agustí Ventura (La Veu de Xàtiva, 8 de juny de 1983) han reivindicat la figura d'aquest xativí republicà i nacionalista. El nom del que fóra primer conseller de Cultura d'un govern democràtic valencià hui ens acompanya i queda associat al centre d'Educació Permanent d'Adults de la nostra ciutat.