divendres, 15 de novembre de 2019

CASTAÑEDA PUJAZONS, Jacint (1743-1773)

CASTAÑEDA PUJAZONS, Jacinto (1743-1773)

Va nàixer en 1743 al carrer que hui porta el seu nom (entre el carrer Botigues i Corretgeria), sent el més menut de sis germans d'una família molt religiosa. D'ells, dós més foren religiosos: Vicent, sacerdot de la Seu, i Carles, membre de l'Orde del Carme, prior del convent de Xàtiva i historiador (Historia del Convento del Carmen de Játiva, obra fonamental per al coneixement de la història de Xàtiva durant la Guerra de Successió).

Sabem pels seus escrits i d'altres testimonis coetanis que era una persona atractiva, simpàtica, i de tracte obert i fermes conviccions i decissions. Ingressà en l'Orde de Predicadors en el Convent de Sant Doménec de Xàtiva (1579), prosseguint els estudis en Oriola. En 1761 fou acceptat com a missioner en l'Extrem Orient, embarcant rumb a Filipines i arribant a Manila en octubre de 1763, quasi dos anys després, en un viatge molt dificultós, ple de perills i malalties, autèntica "aventura transoceànica", pròpia sols de persones inquietes i plenes d'ideals.
A la capital filipina finalitzà els seus estudis, sent ordenat sacerdot i destinat a les missions de Xina. En Macao estudià l'idioma mandarí i, poc després, inicià la seua tasca evangelitzadora, socorrent pobres i malats en un país hostil que perseguia els cristians. En 1769 és empresonat, cruelment interrogat i, finalment, desterrat. Tornà a les missions, marxant a Tonkín (hui Vietnam), país amb duríssimes condicions ambientals per a un europeu, culturalment tan distant, fent la seua tasca pastoral de nit, amagant-se i —com ell mateix diu amb gràcia— fugint per cames per no ser capturat.

En 1773 va ser novament fet presoner, posat a una gàbia de suplici —on havia d'estar necassàriament ajupit—, i passant en ella dos mesos. Fou decapitat —amb el sonriure al rostre i donant gràcies a Déu pel benefici que li havia donat— el 7 de novembre, dia en el qual l'Església celebra la festivitat de sant Jacint Castañeda, canonitzat en 1988 pel papa Joan Pau II.

Tenim escrits seus en els que ens parla del desitj d'estar a Xàtiva, al seu convent i amb els seus familiars i amics, però explica que era més gran el seu ideal d'ajuda i vocació missionera. Aquesta actitut altruista i de fidelitat de l'únic sant de l'Església de Xàtiva es recorda en un altar en la nostra Col·legiata.