divendres, 22 de novembre de 2019

CEBRIÁN Y VALDA, Francisco Antonio (1734-1820)

CEBRIÁN Y VALDA, Francisco Antonio (1734-1820)

Va nàixer el 19 de febrer de 1734, fill d'una de les famílies més aristocràtiques i antigues de la ciutat. Estudià en la Universitat de València, doctorant-se en dret civil (1755) i dret canònic (1759). En ella va ser vàries vegades rector, essent estimat per catedràtics i estudiants. En 1759 obtingué per oposició una plaça de canonge a la Catedral de València.

Ferran VII el cridà a la Cort, designant-lo patriarca de les Índies, vicari general dels exèrcits, ardiaca de Toledo i canceller de les quatre ordes militars. En 1816, als 82 anys d'edat, Pius VII li concedí el cardenalat.

Publicà les obres: Pastoral sobre la devoción al Corazón de Jesús (Valencia: Salvador Fauli, 1807), Carta pastoral al clero secular y regular, y a todos los fieles de su diócesis (Orihuela: Viuda de Santa María, 1815) i diverses pastorals i edictes.

Morí el dia 10 de febrer de 1820, essent soterrat en el convent de caputxins de Madrid. Entre el llegat que donà a la Col·legiata de Xàtiva cal destacar un bell calze classicista, datat en 1792, obra del gran argenter xativenc Bernardo Quinzá.