dimarts, 19 de setembre de 2017

Antonio Orejudo: Los Cinco y yo. Tusquets, 2017.

N OREJUDO.jpg

En Los Cinco y yo, Antonio Orejudo identifica tota una generació de lectors, d’entre els quals l’autor s’inclou, que somniaven amb formar part d’eixa colla tan única i especial creada per Enid Blyton, menjar pastís de carn, beure suc d’aritja i resoldre tot un munt de casos. Però passen els anys, creixem, i tots els que ens hem criat llegint eixes novel•les ens adonem que la vida ha arribat a un punt en què, com diu l’autor, “quan tens 50 te n’adones de que t’has equivocat en tot. Hi ha que ser molt ingenu per a no trobar-se desenganyat literària, política i vitalment”, i més tenint en compte que formes part de la generació que va créixer amb la transició, “amb una ingènua i commovedora fe cega en tu mateix”.
És ésta la seua cinquena novel•la, i en ella trobem que l’autor barreja amb molt d’humor vivències pròpies junt amb les vides fictícies dels personatges de Los Cinco.